Mot | Significat |
| Aciculiforme | Que té fulles en forma d'acícules o agulles |
Agulla | Fulla en forma d' agulles, típica de pins, pícees, etc. |
Apical | Gemma final o terminal d' una branca o àpex del bonsai |
Àpex | Punt més alt del bonsai |
Arbre de fulla perenne | El que conserva les fulles tot l' any |
Arbre de fulla caduca | El que perd les fulles en arribar l' hivern. |
Aril | Excrescència membranosa formada pels teixits cel·lulars que envolten la llavor. |
Arrel pivotant | Arrel llarga que creix verticalment cap avall i subjecta l'arbre a terra. |
Arrel xucladora | Brot que surt del tronc, branques principals o, fins i tot, de les arrels. |
Auxines | Hormones d' origen orgànic o químic que en quantitats petites provoquen l' allargament. de la cèl·lula. |
Axila | Angle que forma la fulla amb la branca |
Baia | Fruit carnós que conte una o més llavors. |
Bonsai | Tècnica i art orientals de cultiu d'arbres nans en una safata. |
Bipinnada | Fulla formada per dues fileres oposades de folíols. |
Bràctea | Fulla modificada per protegir una flor. |
Branquioblast | Ramificació amb poc espai entre els nusos i fulles molt pròximes. |
Caducifoli | Terme aplicat als arbres o arbustos que perden les seves fulles anualment, generalment a l'hivern, i presenten un aspecte nu en aquesta època. A la primavera els surten les noves fulles. |
Caduc | Òrgan que es perd, la durada del qual equival a un cicle vegetatiu anual. |
Call | Teixit que es forma sobre una ferida al tronc o les branques, en el punt on es tallen. |
Càmbium | Capa de teixits de cèl.lules a partir del qual creix la fusta i l'escorça dels arbres, al tronc viu el càmbium és de color verd. |
Carnós | De consistència tova i aquosa. |
Conífera | Arbres portadors de pinyes. Principalment perennifolis i amb agulles o acícules per fulles: cedre, pi, pícees o ginebres. |
Capçada | Conjunt de branques de la part superior de l' arbre. |
Cotiledó | Fulla que es forma a l' interior de la llavor i que conte substancia alimentària.. |
Dentada | Fulla les vores de la qual presenten dents rectes. |
Despuntada | Tècnica per arrencar les puntes dels borrons nous amb els dits. |
Dicotiledònia | Planta amb dos cotiledons. |
Dioica | Planta amb flors masculines i femenines disposades en individus diferents. |
Dística | Disposició de les fulles en dues fileres a esquerra i dreta d' un eix comú. |
Drupa | Fruit carnós amb la llavor embolcallada per una coberta derivada de l' endocarpi. |
Divisió | Mètode de propagació que consisteix a dividir el pa de les arrels en dos o mes trossos i plantar-los separadament. |
Endocarpi | Capa externa del pericarpi. |
Esfagnum | Varietat de molsa molt utilitzada en bonsai, pròpia de llocs humits amb molta aigua. s'utilitza de diferents maneres, com ara per a capficada aèria o sobre la capa de terra per aguantar més la humitat. |
Estoma | Orifici a l' epidermis de les parts aèries de les plantes que garanteix els intercanvis de gasos amb l' exterior. |
Estratificació | Tècnica per preparar la sembra que consisteix a emmagatzemar llavors entre capes d' un substrat porós, com sorra o terra humida, generalment en fred, ja sigui a l' aire lliure o al frigorífic, a fi d'estimular-ne la germinació. |
Folíol | Cadascuna de les parts en que es divideix una fulla composta. |
Fruit | Part on es troben les llavors i te diferents formes: tavelles, nous, baies o pinyes. |
Fòsfor | Element molt important en la nutrició vegetal que estimula el desenvolupament de les arrels i la maduració dels fruits. |
Fulla composta | La formada per un eix central i per folíols laterals. |
Germinació | Moment en que la llavor comença a emetre arrels, a créixer i a desenvolupar la tija. |
Hermafrodita | Planta que pot autofecundar-se ja que posseeix òrgans masculins i femenins. |
Híbrid | Resultat de creuar dues varietats diferents. |
Higrófila | Planta de creixement òptim en ambient humit. |
Jin | Nom japonès d' una part escorxada de l' àpex o branca. |
Lanceolada | Fulla l' aspecte de la qual es semblant a la punta d' una llança. |
Letàrgia | Període en que la planta descansa i deté el seu creixement. Roman inactiva normalment des de mitjan tardor fins que comença la primavera. |
Lòbul | Protuberància de la vora foliar. |
Lutita | Roca sedimentària formada per l'acumulació i consolidació de fangs i sorres de grà fi. |
Micoriza | Fong beneficiós que viu en simbiosi amb les arrels de les plantes. |
Monoic | Arbre que te els òrgans sexuals masculins i femenins al mateix individu. |
Muses | Punts de les branques o branquetes en que apareixen gemmes o un brot. |
Nana | Varietat de la mateixa espècie i amb les mateixes característiques, però de talla menor. |
Nitrògen | Element essencial de la nutrició vegetal. Estimula el creixement dels teixits verds a les fulles i tiges. |
N,P,K. | Ingredients bàsics d' un fertilitzant. Símbols químics que indiquen la proporció que porta el fertilitzant de nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K). |
Oposada | Fulla que s'acobla enfront d' una altra a un mateix nivell de la tija. |
Pa d'arrels | Massa de terra i arrels que forma l' arbre dins de la torreta. |
Patró | Conjunt format pel sistema radical i el tronc principal que s'utilitza com a base per a una nova planta en la propagació per empeltament. |
Pecíol | Eix que sosté la fulla amb el tronc. |
Peduncle | Eix prim que sosté flors i fruits. |
PH | Mesura de l'acidesa o alcalinitat de l'aigua. |
Perennifoli | Arbre de fulla perenne que conserven les fulles durant tot l'any. |
Perlita | Substància formada per roca volcànica termotractada que produeix uns grànuls bastos i lleugers i que s'empra per ventilar i conservar alhora la humitat del sol. |
Planifoli | Arbre o arbust amb fulles planes relativament amples. |
Podada | Acció de tallar branques o brots dels arbres per donar-los la forma o controlar-ne el creixement. |
Prostrat | Forma de creixement de les tiges i de les plantes que s' ajeuen a terra enlloc de dreçar-se. |
Potassi | Element fonamental en la nutrició vegetal. |
Prebonsai | Material que ja ha iniciat la seva formació com a bonsai o que te possibilitats de ser- ho. |
Radials | Arrels que emergeixen de la base del tronc en totes direccions. |
Rizoma | Tija subterrània a partir de la qual es desenvolupen arrels i gemmes. |
Sèssil | Fulla que no te pecíol. |
Shari | Terme japonès per anomenar una part de tronc escorxada i tractada. |
Sorosi | Diversos fruits simples i petits units en una baia que conté les llavors. |
Suiseki | Terme japonès que significa pedra de mirar i que suggereix paisatges o muntanyes. |
Substrat | Suport o terra en que els bonsais poden créixer i desenvolupar-se. |
Torba | Matèria orgànica descomposta, ingredient per a la terra o substrat que contribueix a la conservació de la humitat. Es forma per la descomposició natural de la vegetació de pantans, torberes o aiguamolls. |
Xeròfila | Planta capaç de viure amb escassa humitat. |
